Història

Esperit noucentista

L'ambició
d'un estat modern

La Societat d’Estudis Econòmics neix l’any 1907, d’acord amb les idees de l’economista Guillem Graell i a partir d’un grup d’estudiants de la seva Càtedra d’Economia Política i Aranzelària. La SEE –pel moment històric, els objectius i els posicionaments ideològics- hem d’inscriure-la dins el període noucentista de la història de Catalunya, en què un grup d’intel·lectuals catalans de múltiples àmbits van desplegar una activitat rellevant per influir en les decisions polítiques i econòmiques amb l’objectiu de promoure un estat democràtic i modern capaç d’homologar-se amb les principals potències econòmiques d’Europa.

Guillem Graell, aleshores secretari general de Foment del Treball Nacional, va esdevenir el primer president de la Societat d’Estudis Econòmics. De fet, la relació entre l’entitat i el Foment ha estat molt estreta al llarg del segle de vida de la SEE i ja des del seus inicis la principal organització empresarial catalana va protegir i promoure l’activitat d’aquests intel·lectuals reunits al voltant de la figura de Graell. Foment del Treball va finançar des de la seva fundació la Càtedra d’Economia, que formava part del projecte de creació d’una Universitat Catalana. L’impuls a la Càtedra i la creació de la SEE s’inscriuen en la pretensió de disposar d’un espai de formació i promoció del pensament per introduir els canvis necessaris en els plans d’estudis per forjar intel·lectuals preparats i per apropar la universitat al món empresarial.

Van formar part d’aquesta primer etapa de la SEE intel·lectuals com Marcel·lí Graell, Francesc Novelles, Aureli Ras, Ramón Rucabado, Josep Nualart o Josep Sitjas. Aquest grup de pensadors admiraven els models d’ensenyament i organització desenvolupats a Alemanya i la interpretació que feien de la realitat econòmica catalana i espanyola els va dur a defensar els principis del proteccionisme econòmic, a prop dels preceptes de l’economista Gustav von Schmoller i de la nova escola històrica alemanya. En concret, des de la SEE es demanava als poders públics de l’Estat que promulgués lleis que beneficiessin la indústria autòctona, que creés una tributació municipal àmpliament consensuada i que ampliés la xarxa de transports, entre d’altres. Per això, defensava l’articulació de poders locals i regionals descentralitzats i amb la suficient autonomia, com va ser la Mancomunitat de Catalunya.

Per a Catalunya, la SEE va insistir en la importància de disposar d’una banca autòctona forta que permetés el progrés en el terreny econòmic, així com l’articulació d’un sistema impositiu més equitatiu.

Quant a la organització política de l’Estat, la SEE defensava un sistema democràtic que a través del sufragi universal permetés integrar tots els àmbits de la societat en la vida pública. Alhora, en relació amb la conflictivitat social de l’època, la SEE advocava per la integració de les forces obreres a la societat democràtica que postulava, així com la promulgació de lleis que protegissin les condicions de vida dels treballadors.

L’activitat de la SEE va veure’s alentida l’any 1931, coincidint amb la instauració de la II República a l’Estat espanyol i la perspectiva d’una transformació democràtica. Amb l’esclat de la guerra del 1936-1939 i la conseqüent dictadura militar, la SEE va interrompre les seves activitats durant prop de 60 anys.

La represa, 1992

L’any 1992 un grup d’economistes va decidir recuperar la SEE per constituir un nucli de treball dedicat a fomentar la investigació econòmica general i de l’empresa. Així, entre les seves comeses va destacar la promoció de l’anàlisi, el debat i l’estudi d’aquells temes d’ordre formatiu, econòmic i social que poguessin ser d’interès.

El renaixement de la SEE va estar promocionat i sota la protecció –de nou- de Foment del Treball Nacional. Des d’aquesta refundació, va mantenir al llarg de més d’una dècada una intensa activitat com a fòrum de debat dedicat a incentivar la recerca en ciència econòmica en general i de l’empresa en particular. D’aquesta manera, va promoure un substancial programa anual de simposis, taules rodones i debats amb l’aportació d’experts procedents de les administracions públiques, organitzacions empresarials, universitats i entitats de la societat civil. Tota aquesta activitat va produir una ingent col·lecció de publicacions.

En aquesta època, sota la presidència d’Alfred Molinas, estan vinculats a la SEE economistes, polítics i empresaris com Antoni Fernández Teixidó, Alexandre Pedrós, Juan Tugores, Joaquín Trigo, Juan Francisco Corona, Juan Fernández de Castro, Salvador Millet i Bel, Alfred Albiol, Sadurní Anfosso, Antonio Argandoña, Joan Hortalà, Juan Rosell, Miquel Roca i Junyent, Enric Tintoré.

Des de 2011

Ramon Adell, president de la SEE

Després d’uns anys de certa inactivitat, la SEE va reactivar-se l’any 2009 sota la presidència de Joaquín Trigo. Va instaurar una programació anual de conferències i de trobades amb representants polítics i empresarials.

A principis de novembre 2011, la Junta de la Societat d’Estudis Econòmics va escollir com a nou president el Catedràtic d’Economia de l’Empresa (UB), Ramon Adell. Alhora, en el marc d’un procés de renovació de l’òrgan de govern de l’entitat, es van incorporar a la Junta el catedràtic Francesc Solé Parellada (UPC) i l’empresari Antoni Zabalza.

En la voluntat d’impulsar els treballs de la Societat i definir la seva funció com a “Thinc Tank” de Foment de Treball, l’any 2016 és feu una modificació important dels seus Estatuts, adaptant-los a la funció que la Societat té avui.

L’Òrgan Rector actual està constituït per: el President, Ramon Adell; els Vicepresidents: Laia Bonet, Antoni Fernández Teixidó i José Manuel Lara; el Secretari General, Francesc Vendrell; la Tresorera, Maria Carme Riera; i els Vocals: Norbert Bilbeny, Francesc de Carreras, Anton Gasol, Juan José López Burniol, Rocío Martínez-Sampere, Valentí Pich, Valentí Puig, Ignacio Redondo, Boi Ruíz, Francesc Solé Parellada, Juan Torras, Juan Tugores i Antoni Zabalza.