Societat d’Estudis Econòmics

A l’avantguarda del pensament econòmic a Catalunya per una societat dinàmica, cohesionada i pròspera

La Societat d’Estudis Econòmics (SEE) és una associació que mitjançant la promoció i la difusió de la recerca i el debat en la ciència social i econòmica vol contribuir a la reflexió necessària per garantir el progrés social i econòmic. En aquest moment històric concret, la SEE considera que, d’una manera especial, ha d’ajudar a la reflexió que permeti dibuixar les transformacions i els canvis necessaris que ajudin a garantir, en el futur, el progrés social i el dinamisme econòmic que el possibilita. La SEE té voluntat de ser una actor dinàmic en la reflexió quan aquesta es dóna i un promotor de la mateixa quan sigui necessari incentivar-la.

Amb més d’un segle d’història, la SEE és hereva de la voluntat de liderar el dinamisme econòmic i de l’ambició intel·lectual dels seus fundadors. Alhora, a dia d’avui, en el sí d’una societat democràtica i de benestar avançada, la SEE vol mantenir-se a l’avantguarda del pensament econòmic a Catalunya per contribuir a fomentar una societat dinàmica, cohesionada i pròspera

La SEE és una organització independent que estableix relacions amb el món empresarial català, amb l’àmbit universitari i amb les institucions d’administració pública i representació política per esdevenir un referent social a Catalunya en el foment de les idees i del debat públic al voltant del pensament econòmic.

Des de la seva fundació, la societat ha mantingut una relació i una vinculació estreta amb Foment de Treball, com a fòrum de debat i àmbit d’estudi i anàlisi dedicat a incentivar la recerca en ciència econòmica en general i de l’empresa en particular. Ser un actiu Think Tank de Foment del Treball és una dels objectius de la Societat d’Estudis Econòmics en aquesta etapa. Un punt de trobada, de reflexió i contrast, que generi pensament.

Esperit noucentista. L’ambició d’un estat modern

historia1La Societat d’Estudis Econòmics neix l’any 1907, d’acord amb les idees del  economista Guillem Graell i a partir d’un grup d’estudiants de la seva Càtedra d’Economia Política i Aranzelària. La SEE –pel moment històric, els objectius i els posicionaments ideològics- hem d’inscriure-la dins el període noucentista de la història de Catalunya, en què un grup d’intel·lectuals catalans de múltiples àmbits van desplegar una activitat rellevant per influir en les decisions polítiques i econòmiques amb l’objectiu de promoure un estat democràtic i modern capaç d’homologar-se amb les principals potències econòmiques d’Europa.

Guillem Graell, aleshores secretari general de Foment del Treball Nacional, va esdevenir elhistoria2 primer president de la Societat d’Estudis Econòmics. De fet, la relació entre l’entitat i el Foment ha estat molt estreta al llarg del segle de vida de la SEE i ja des del seus inicis la principal organització empresarial catalana va protegir i promoure l’activitat d’aquests intel·lectuals reunits al voltant de la figura de Graell. Foment del Treball va finançar des de la seva fundació la Càtedra d’Economia, que formava part del projecte de creació d’una Universitat Catalana. L’impuls a la Càtedra i la creació de la SEE s’inscriuen en la pretensió de disposar d’un espai de formació i promoció del pensament per introduir els canvis necessaris en els plans d’estudis per forjar intel·lectuals preparats i per apropar la universitat al món empresarial

Van formar part d’aquesta primer etapa de la SEE intel·lectuals com Marcel·lí Graell,  Francesc Novelles, Aureli Ras, Ramón Rucabado, Josep Nualart o Josep Sitjas. Aquest grup de pensadors admiraven els models d’ensenyament i organització desenvolupats a Alemanya i la interpretació que feien de la realitat econòmica catalana i espanyola els va dur a defensar els principis del proteccionisme econòmic, a prop dels preceptes de l’economista Gustav von Schmoller i de la nova escola històrica alemanya. En concret, des de la SEE es demanava als poders públics de l’Estat que promulgués lleis que beneficiessin la indústria autòctona, que crees una tributació municipal àmpliament consensuada i que ampliés la xarxa de transports, entre d’altres. Per això, defensava l’articulació de poders locals i regionals descentralitzats i amb la suficient autonomia, com va ser la Mancomunitat de Catalunya.

Per a Catalunya, la SEE va insistir en la importància de disposar d’una banca autòctona forta que permetés el progrés en el terreny econòmic, així com l’articulació d’un sistema impositiu més equitatiu.

historia3Quant a la organització política de l’Estat, la SEE defensava un sistema democràtic que a través del sufragi universal permetés integrar tots els àmbits de la societat en la vida pública. Alhora, en relació amb la conflictivitat social de l’època, la SEE advocava per la integració de les forces obreres a la societat democràtica que postulava, així com la promulgació de lleis que protegissin les condicions de vida dels treballadors.

L’activitat de la SEE va veure’s alentida l’any 1931, coincidint amb la instauració de la II República a l’Estat espanyol i la perspectiva d’una transformació democràtica. Amb l’esclat de la guerra del 1936-1939 i la conseqüent dictadura militar, la SEE va interrompre les seves activitats durant prop de 60 anys.

La represa, 1992

historia4

L’any 1992 un grup d’economistes va decidir recuperar la SEE per constituir un nucli de treball dedicat a fomentar la investigació econòmica general i de l’empresa. Així, entre les seves comeses va destacar la promoció de l’anàlisi, el debat i l’estudi d’aquells temes d’ordre formatiu, econòmic i social que poguessin ser d’interès.

El renaixement de la SEE va estar promocionat i sota la protecció –de nou- de Foment delhistoria5 Treball Nacional. Des d’aquesta refundació, va mantenir al llarg de més d’una dècada una intensa activitat com a fòrum de debat dedicat a incentivar la recerca en ciència econòmica en general i de  l’empresa en particular. D’aquesta manera, va promoure un substancial programa anual de simposis, taules rodones i debats amb l’aportació d’experts procedents de les administracions públiques, organitzacions empresarials, universitats i entitats de la societat civil. Tota aquesta activitat va produir una ingent col·lecció de publicacions.

 

historia6

En aquesta època, sota la presidència d’Alfred Molinas, estan vinculats a la SEE  economistes, polítics i empresaris com  Antoni Fernández Teixidó, Alexandre Pedrós, Juan Tugores, Joaquín Trigo, Juan Francisco Corona, Juan Fernández de Castro, Salvador Millet i Bel, Alfred Albiol, Sadurní Anfosso, Antonio Argandoña, Joan Hortalà, Juan Rosell, Miquel Roca o Junyent, Enric Tintoré.

Ramon Adell, president des del 2011

Després d’uns anys de certa inactivitat, la SEE va reactivar-se l’any 2009 sota la presidència de Joaquín Trigo. Va instaurar una programació anual de conferencies i de trobades amb representants polítics i empresarials.

A principis de novembre 2011, la Junta de la Societat d’Estudis Econòmics va escollir com a  nou president el Catedràtic d’Economia de l’empresa (UB), Ramon Adell.

Alhora, en el marc d’un procés de renovació de l’òrgan de govern de l’entitat, es vanJuan Tugores incorporar a la Junta el catedràtic Francesc Solé Parellada (UPC) i l’empresari Antoni Zabalza. D’aquesta manera, des de novembre de 2011, la Junta de la SEE està completada per Antoni Fernández i Teixidó com a vicepresident, Francesc Vendrell com a secretari, Carme Riera com a Tresorera; i com a vocals Francesc de Carreras, Joan Corona, Juan Fernández de Castro, Anton Gasol, Rocío Martínez-Sampere, Joan Milà, Pedro Lecuona, Mercè Pizarro, Francesc Solé Parellada, Joan Torras, Juan Tugores i Antoni Zabalza.

Societat d’Estudis Econòmics